Monjo (~426), fou abat de Lerins. Combaté l’arianisme i el macedonianisme, per la qual cosa fou exiliat per Euric, rei dels visigots. La seva obra De gratia Dei et humanae mentis arbitrio el féu el representant més conegut del semipelagianisme. Fou condemnat pels sínodes d’Arle i de Lió i pel concili d’Aurenja (529).