Autor de vodevils i de llibrets (i alguns cops de música) d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts. Fou director (1758-69) de l’Opéra-Comique de París. Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne (1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart), Les trois sultanes (1761), La fée Urgèle (1765, basada en un text de Voltaire), Les moissonneurs (1768), etc.