El 1752 ingressà a la Companya de Jesús. El 1755 fou destinat a Xile, on l’enviaren a les missions araucanes de La Imperial i Angol. Aprengué la llengua maputxe, i es familiaritzà amb totes les llengües indígenes de la zona. El 1764 publicà a Lima una obra lingüística, sobre la parla dels indis araucans de Xile, Arte de la Lengua General del Reyno de Chile (amb un subtítol força extens). L’obra presenta alguns trets lingüístics força moderns: posa en relleu les estructures morfològiques; recomana la pràctica viva com el gran mètode d’aprenentatge i aconsella als missioners el seu aprenentatge. Sobre aquesta llengua cal destacar el recurs que fa a la fonètica catalana per explicar alguns sons del maputxe. Arran del decret reial d’expulsió dels jesuïtes (1767), retornà a Europa i s’establí a Itàlia, on escriví la Seconda memoria catolica (1783-84) en defensa del seu orde. Això li valgué la persecució als territoris de la monarquia hispànica i hagué de refugiar-se a Sardenya, on redactà una gramàtica sarda i treballà a l’ensenyament.