Fundada per l’abril del 1930, experimentà un espectacular ascens numèric durant el primer bienni republicà (passà de 36 639 afiliats pel juny del 1930 a 451 337 pel juny del 1933, que significava prop del 40% del total dels efectius de la UGT), especialment a Extremadura, la Manxa, Andalusia i el País Valencià. Fou un feu de la tendència caballerista del PSOE, sobretot a partir de la substitució del primer secretari general, Martínez Gil, per Ricardo Zabalza (gener del 1934). Desencadenà la primera vaga general camperola del país (1-20 de juny de 1934), que la deixà exhausta. Refeta ràpidament en els primers mesos de 1936 (dictà l’ocupació de les grans propietats de Badajoz per part dels camperols, pel març del 1936), durant la guerra civil aconseguí d’ésser present al Principat (a mitjan 1937 hi tingué uns 58 000 afiliats) i defensà, en aquest cas fent costat a la CNT, les col·lectivitzacions agràries del País Valencià. Edità “El Obrero de la Tierra”. Reconstruïda, com tota la UGT, des del 1976, el 1978 deia de tenir, en les seves dues branques —assalariats i petits agricultors autònoms— més de 150 000 afiliats, sobretot a Andalusia, el País Valencià, Múrcia, la Manxa i Extremadura; no existeix, en canvi, a Catalunya i a les Balears.