Segon fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, fou nomenat regent a la mort del seu germà Lluís X (1316), i, en morir el fill pòstum d’aquest, es féu consagrar rei a Reims (1317), amb l’ajut dels Estats Generals, que declararen la incapacitat de les dones per a succeir en la corona.
Lluità contra les ambicions de la noblesa, i sotmeté Lluís de Nevers (1317) i els borgonyons i xampanyesos (1318); a més, aturà la guerra de Flandes (1320). Reforçà l’administració del regne, desenvolupà les milícies urbanes i perfeccionà l’organització financera.