Amb Sergi Schaff, Pere Balañà i altres fundà el grup Gente Joven del Cine Amateur, que durant els seus anys d’existència (1953-57) tingué una considerable influència. Obtingué premis internacionals amb films amateurs, i després ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid, on conegué Josep Maria Font i Espina, amb qui feu el guió de Tierra de todos (1961) i Vamos a contar mentiras (1962), dirigides per Antonio Isasi Isasmendi. Col·laborà en diversos documentals (Cristo fusilado,1962; Diálogos para la paz,1964) i les comèdies El arte de no casarse i El arte de casarse (1966).
El 1967 tornà a Barcelona i continuà rodant films industrials, publicitaris i documentals d’actualitat. D’aquesta època són, entre d’altres, Barcelona: una cultura (1969), Català a l’escola (1976) i el llargmetratge Barça. Història del Futbol Club Barcelona (1971-74). També realitzà, entre d’altres, els llargmetratges Alicia en la España de las maravillas (1977-78) i Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya (1981-82), un documental de muntatge sobre els sis darrers segles de la història de Catalunya; alguns episodis de Pervivències del teatre medieval (1985-88), Les catorze seus olímpiques de Catalunya (1991), Barcelona 2.000 anys, Catalunya avui i El senyor Manel, un empresari del s. XX (1997-98).
Fou president de l’Institut del Cinema Català i membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.