Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou: Ansemund (casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries), senyor del castell de Cameles (941), cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere (I) —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941; a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals (vescomtat de Fenollet, vescomtat de Castellnou). El fill de Pere (V) de Fenollet (dit Pere de Saissac, darrer vescomte de Fenollet, desposseït el 1229 per la seva condició d’heretge), Hug (I) de Fenollet, dit Hug de Saissac, es titulava encara el 1259, després del tractat de Corbeil, vescomte de Fenollet, i el 1264 la seva vídua, Beatriu d’Urtx, reclamà vanament al parlament de París la revocació de la sentència del 1262 contra el seu sogre Pere (V); es retirà a Illa (morí el 1299), on era hospitalera de l’orde de Sant Joan, amb la seva cunyada Ava de Fenollet, muller repudiada (1267) del vescomte Jaspert (V) de Castellnou. Fills d’Hug (I) foren Blanca de Fenollet i d’Urtx, segona muller del vescomte Dalmau de Rocabertí, i l’hereu en els béns patrimonials del llinatge, Pere de Fenollet i d’Urtx, primer vescomte d’Illa, que fou pare d'Hug de Fenollet i de Canet, bisbe de Vic i de València, de Ponç de Fenollet i de Canet, canonge de Vic, de Galceran de Fenollet i de Canet, de Bertran de Fenollet i de Canet, que, al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Ponça (1343), l’any següent acompanyà Pere III a la conquesta de Rosselló i fou regent (1348-49) de la governació de Mallorca, on fou castellà d’Alaró i senyor de la cavalleria del Masnou (fou pare d'Esclarmunda de Fenollet, segona muller del vescomte Felip Dalmau (I) de Rocabertí), de Timbor de Fenollet i de Canet, que es casà vers el 1321 amb el vescomte Bernat (II) de Cabrera (fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús), i del primogènit, Pere de Fenollet i de Canet, hereu del vescomtat de Canet. Aquest fou pare de Marquesa de Fenollet i de Saportella, muller de Pere Galceran (II) de Pinós (llur descendència recollí els vescomtats d’Illa i de Canet), i d'Andreu de Fenollet i de Saportella, que heretà la major part de les terres dels vescomtats de Castellnou. Pere de Fenollet i de Narbona, fill d’Andreu, fou el darrer representant de la línia primogènita del llinatge (1423), però el cognom de Fenollet fou reprès el 1442 per Francesc de Perellós i de Rocabertí, vescomte d’Illa i de Canet, que passà a dir-se Francesc de Fenollet, i es mantingué fins al seu net Francesc de Torrelles i de Perellós, que es digué també Francesc de Fenollet i fou vescomte de Roda i de Perellós; en morir aquest (1500), l’herència fou recollida pels Lanuça. La línia dels Fenollet de València prové d’una família Fenollet establerta a la primera meitat del s XIV a Xàtiva, que pretenia de descendir del llinatge vescomtal homònim. Hom dona com a primers representants un Ponç de Fenollet i un Pere Ponç de Fenollet, draper i ciutadà de València (1334), i el seu germà Ramon Ponç de Fenollet, habitant a Xàtiva i casat amb una Guillemona, els quals podrien ésser els pares de Francesca de Fenollet, (morta vers el 1375), muller de Roderic-Gil de Borja, besavis, aquests darrers, del papa Alexandre VI. Un Francesc Ponç de Fenollet fou lloctinent de governador de València enllà Xúquer, el 1378. Un Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa fou avi de Lluís de Fenollet i Sanç, bisbe d’Anglona (Sardenya), i de Guillem Ponç de Fenollet i Girgós i pare de Lluís de Fenollet, senyor d’Annauir, el qual es casà amb Francesca de Torres, neboda de Pere Serra, cardenal de Catània. Llur fill Lluís de Fenollet i de Torres, senyor d’Annauir, adquirí la senyoria de Guadasséquies el 1486 i fou pare de Joan de Fenollet i de Malferit, el qual originà una branca que s’extingí a la fi del s XVII, de Lluís de Fenollet i de Malferit, que inicià la branca dels comtes de Casal, i de l’hereu, Francesc de Fenollet i de Malferit, senyor de Guadasséquies, el qual rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Tingué dos fills, Cosme de Fenollet i Sanç de Castellverd, que heretà Guadasséquies, i Guerau de Fenollet i Sanç de Castellverd, que heretà el Genovés, Xiu i Fenollet. La descendència d’aquest adquirí per matrimoni el comtat d’Olocau i el marquesat de Llanera, adoptà algunes vegades el cognom Sanç de Vilaragut i s’extingí el 1871. La branca dels comtes de Casal fou iniciada per Lluís de Fenollet i de Malferit. El seu besnet Francesc de Fenollet i Escrivà de Romaní, batlle de Xàtiva, es casà (1535) amb Maria de Vilarasa, òlim de Cabanyelles, baronessa d’Alginet i senyora de Benissanó, per la qual cosa llurs descendents primogènits anteposaren sovint al seu cognom propi el de Cabanyelles. Fou llur net Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova, que rebé el comtat de Casal. La branca s’extingí el 1808, i la successió passà primerament als Bellvís i més tard als Escrivà de Romaní, barons de Beniparell.
Armes dels Fenollet
Llinatge feudal sortit del vescomtat de Fenollet, que li donà nom.