La creació d’aquest vescomtat, igual que la del de Castellnou, responia a la preocupació del comte Bernat I Tallaferro d’articular el conjunt —desproveït d’unitat geogràfica— de les seves extenses possessions al S i al N dels Pirineus i de les Corberes, de Besalú al Perapertusès, a través del Vallespir, l’alt Rosselló i la Fenolleda. La dita creació es féu en profit d’un mateix llinatge, fortament arrelat, des de temps anteriors, a la regió dels Aspres, entorn del castell de Camelles, a la xarnera del Vallespir amb la Fenolleda (vescomtat de Castellnou).
El primer vescomte de Fenollet, Pere (I) de Fenollet, fou probablement un germà de Guillem (I), vescomte de Vallespir o de Castellnou. L’any 1000 subscriví, amb el vescomte Arnau de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat (Sant Pau de Fenollet) a Sant Miquel de Cuixà pel comte Bernat I de Besalú. El 1017 fou testimoni a l’acta d’instauració del bisbat de Besalú. Fou el seu successor —segurament fill seu— el vescomte Udalgar (I) de Fenollet, el qual apareix (1054) amb el vescomte Bernat (II) de Cerdanya en un judici tingut a Bulaternera, i al palau comtal de Cornellà de Conflent (1061) fent de jutge i àrbitre en una baralla entre el comte cerdà Ramon Guifré I i el seu vescomte Bernat (II) de Cerdanya. El 1067 fou testimoni —amb el vescomte Udalgar (I) de Castellnou— de l’acta de donació del comtat de Rasès feta per Ramgarda de la Marca al seu gendre Guillem Ramon I de Cerdanya. El succeí el seu fill Pere (II) de Fenollet, el qual cedí (1078) l’abadia de Sant Pau de Valloles (Sant Pau de Fenollet) al comte Bernat II de Besalú i també els seus drets sobre la de Sant Martí de Les.
Fill de Bel·lissenda i segurament de Pere (II) fou el vescomte Arnau Guillem (I) de Fenollet, les relacions del qual amb els comtes de Besalú sembla que no eren del tot bones, car el 1086 el comte Bernat II infeudà directament el castell de Fenollet a Bernat Torró, senyor de Maurí, i poc després infeudà el vescomtat de Fenollet (amb el de Castellnou) a un tal Guillem Bernat, fill d’Arsenda, potser del llinatge dels Montesquiu. El succeïren els vescomtes Arnau Guillem (II) de Fenollet i Guillem Pere (I) de Fenollet, fills d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I). El vescomte Udalgar (II) de Fenollet, fill de Guillem Pere (I), féu donació (1153) dels seus béns de Centernac i altres llocs a la casa del Temple. El succeïren els seus fills, els vescomtes Pere (III) de Fenollet i Arnau (I) de Fenollet, oncles de Berenguer de Perapertusa. Arnau (I) només tingué una filla pòstuma, la vescomtessa Ava de Fenollet, la qual es casà amb Pere de Saissac (mort el 1209), senyor de Saissac —vescomte Pere (IV) de Fenollet—. Llur fill, el vescomte Pere (V) de Fenollet (dit també Pere de Saissac), fou el successor, en morir el seu pare, i fou desposseït del vescomtat el 1229 i declarat heretge després de mort. Els seus descendents no pogueren mai aconseguir l’abolició de la sentència.