Fou cantor de la catedral de Salamanca i professor de música a la universitat. Les seves sis Farsas y églogas al modo pastoril (1514), dins una concepció típicament medieval, presenten afinitats amb les de Juan del Encina, sobretot quant a les tres peces de caràcter popular. De les tres obres religioses cal destacar l'Auto de la Pasión, notable pel seu to patètic i realista.