Abandonà els estudis d’arquitectura pels de filosofia i lletres, i el 1954 obtingué el doctorat per la Universitat de l’Havana. Dedicat al periodisme, col·laborà en la revista Alba, per a la qual entrevistà l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway. Professor a Yale (1957-58) i a la Universitat de l’Havana des del 1955. Actiu lluitador contra el règim de Fulgencio Batista, abraçà la Revolució Cubana, després de la qual ocupà càrrecs en el règim castrista: editor de la revista Casa de las Américas, institució del mateix nom que dirigí des del 1986; cofundador, amb Nicolás Guillén i altres intel·lectuals, de la Unión de Escritores y Artistas de Cuba (1961), de l’organ de la qual, Unión, fou secretari i coeditor (1961-64). Membre de l’Academia Cubana de la Lengua (1995), en fou president del 2008 al 2012. Fou també diputat i membre del Consell d’Estat (1998-2003). Dugué a terme una intensa activitat acadèmica internacional com a representant cultural de la Cuba castrista i com a difusor de la literatura hispanoamericana. Publicà, entre molts altres, els llibres de poesia Elegía como un himno (1950), Con las mismas manos. 1949-1962 (1962), Que veremos arder (1970), etc., i els assaigs La poesía contemporánea en Cuba. 1927-1953 (1954), Sí, a la revolución (1961), Papelería (1962), Calibán (1971), Circunstancia y Juana (1981), etc. Rebé nombroses distincions: premis nacionals de poesia (1952), de literatura (1989) i de ciències socials (2012), i el Premio Internacional José Martí de la UNESCO (2019).