Advocat, fou un dels fundadors de la Falange Española (1933), de la qual fou secretari general (1934). Empresonat pel govern republicà, el 1937 fou bescanviat, i poc després ocupà la secretaria general de FET y de las JONS. Fou ministre d’agricultura (1938-39), de justícia (1945-51), ministre secretari general del Movimiento (1951-56), ambaixador al Brasil i a Itàlia, conseller del Regne, conseller nacional del Movimiento i procurador a corts. Contrari a la reforma política i a la democràcia parlamentària, el 1975 promogué l’associació Frente Nacional Español i, el 1976, la transformà en Falange Española de las JONS, partit ultradretà i nostàlgic del franquisme que presidí fins el febrer del 1983.