De família hidalga, el 1497 anà a Itàlia, on assolí uns grans coneixements culturals i militars. Fou secretari del Consell d’Inquisició, i el 1514 es dirigí a Amèrica amb l’expedició de Pedrarias Dávila, dotat de poders fiscals i judicials. El 1515 presentà un informe al rei Carles I, i d’aleshores data la seva pugna amb fra Bartolomé de Las Casas, el seu enemic ideològic i personal. Tornà diverses vegades a Amèrica i hi ocupà nombrosos càrrecs: governador de Cartagena (1526), cronista d’Índies (1532), governador i regidor de Santo Domingo (1533 i 1536). És autor, entre altres obres, de Sumario de la natural historia de las Indias (1526) i d'Historia general y natural de las Indias (1535-80). Considerà els indis com a éssers inferiors i atacà els humanistes, com Las Casas i Pedro Mártir.