Era fill natural de Bernardino Fernández de Velasco, duc de Frías. Lluità a Portugal, a Flandes i a Catalunya (1674) contra els francesos. Fou governador de Ceuta i de Cadis. Lloctinent de Catalunya (1696-97), hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme (1697). Felip V el nomenà un altre cop lloctinent, el 1703. La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes (desinsaculacions dels considerats desafectes, deportacions, empresonaments, exilis) i contribuí a decantar un bon sector del país cap al bàndol austriacista. Malgrat les seves mesures de defensa de Barcelona —amb les quals pogué rebutjar un primer intent austriacista, el 1704—, hagué de capitular davant les forces de l’arxiduc Carles i lliurar-li la ciutat (1705). Acollit als termes de la capitulació, passà a Màlaga i retornà al servei de Felip V. Participà en el fracassat setge de Barcelona, el 1706.