Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V. Té 752 estrofes en cuaderna vía, que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella (Fernán González), de base alhora real i llegendària. La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu. El poema, prosificat en la Primera crónica general, segueix el Libro de Alexandre, el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae, de Sant Isidor.