Fou deixeble de Xavier Llorens i Barba. Catedràtic a Oviedo d’economia política i estadística, i de dret polític i administratiu a Oviedo i a Barcelona; secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut del Foment. El 1877 presidí l’Ateneu Barcelonès. Defensà les idees proteccionistes dels fabricants catalans prop de Madrid. Col·laborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción” i “Revista Agrícola”. Edità diverses obres i uns quants opuscles, entre els quals es destaquen els publicats sota el títol de Cartas de un arrepentido de la Internacional (El comunismo. El derecho al trabajo y la libertad del trabajo; Las huelgas de trabajadores, las asociaciones de obreros y las cajas de ahorros, premiades el 1875) (Madrid 1882) i La cuestión social (1878).