Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella. Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran (1217), el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara. Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord (Toro, 1218) amb el seu fill, i els regnes continuaren separats.
Es casà amb Beatriu de Suàbia (1219). Conquerí Andújar (1224) i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament. En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles del seu primer matrimoni, però la reina Berenguera procurà que cedissin la successió a Ferran, i aquest fou aclamat com a sobirà de tots dos regnes units (1230).
La seva primera tasca fou la pacificació de Galícia, i tot seguit, des de Toledo, preparà una expedició a Andalusia, en la qual prengué Úbeda (1233). Al mateix temps, els ordes militars s’apoderaren de Trujillo (1232), Montiel (1233) i Medellín (1234). En un atac als barris perifèrics de Còrdova, Ferran s’hi presentà amb les tropes castellanes, i la ciutat capitulà (1236). Tornà a Castella, on, morta ja Beatriu, es casà amb la comtessa Joana de Ponthieu (1237). Féu una nova i afortunada expedició a terres cordoveses (1240), i a Castella hagué de sotmetre la rebel·lió de Diego López de Haro. El rei musulmà de Múrcia, per tal de fugir del domini del de Granada, oferí el regne a Ferran. Aquest envià el seu fill Alfons, el qual signà el tractat d’Almirra (1244) amb Jaume I de Catalunya-Aragó sobre la divisió del territori murcià. Després Ferran assetjà Granada, però el rei granadí es féu vassall seu i ocupà Jaén (1246). En una nova campanya cap al sud, amb l’ajut del mateix rei de Granada, començà el setge de Sevilla, mentre la flota de Ramon de Bonifaz derrotava la dels musulmans i pujava pel Guadalquivir vers la ciutat. L’infant Alfons prengué part en el setge, i també Jaume I hi envià el seu fill Alfons i Pere de Portugal, amb cent cavallers catalans. Després de retre's Carmona, Ferran atacà el castell de Triana, que Bonifaz deixà incomunicat amb l’altra ribera, i Sevilla capitulà (1248).
Hom ha suposat que en unes altres expedicions arribà fins a mar, i sembla que tenia intenció de passar al Marroc, per tal d’assegurar la defensa contra noves invasions. El seu sentit pràctic li féu defugir les croades, i es dedicà a la reconquesta, entenent-la en sentit religiós i en sentit polític. Així mateix, començà l’aproximació de Castella a França. Donà diversos privilegis a la Universitat de Salamanca. Promogué la traducció del Forum Iudicum al castellà i el donà com a fur municipal a moltes ciutats. Fou canonitzat el 1671. Festa: 30 de maig.