Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou col·laborador d’Eugeni d'Ors. El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University (1960-63) i a la Syracuse University (1963-95), fins que es jubilà. Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society.
Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo, Carles Barral i Jaime Gil de Biedma, entre d’altres. Publicà els reculls de poemes Desde esta orilla (1952), Poemas del viajero (1953, premi Ciutat de Barcelona), Descubrimiento de América (1957), Canciones para Dulcinea (1959), Libro de Ondina (1964), Nuevas cantigas (1967), Ángel en Colombia (1967, premi Lazarillo de poesia infantil i juvenil), Tarde de circo (1967), Memorial (1971), Mañana de parque (1972), La playa larga (1981), Libro de Alfonso (1983), Las alas del Fénice (1988), Historia natural (1989), Corónica (1992) i Libro de horas (2008), entre d’altres.
És també autor dels volums de prosa Ángel en España (1960), Historias de mariposas (1966), Ángel en Colombia (1968), Ángel en USA (1971) i Ángel en la luna (1976). Com a crític i estudiós de la literatura publicà diverses antologies, bona part dedicades a poetes catalans, alguns dels quals traduí (Carner, Maragall i J.V. Foix), i és autor dels estudis Eugenio d’Ors (1967), Los diálogos de Juan Maragall (1971), Alfonso Costafreda (1981) i Lope de Vega (1984), entre d’altres. En català és autor dels volums de memòries Memòries de Ponent (2001), guardonat amb el premi Gaziel, Diari de tardor (2008) i, publicat pòstumament (2019), El cercle daurat.
Mantingué durant tota la vida la vinculació amb la seva ciutat natal, que es reflectí en col·laboracions en publicacions locals, sobretot durant els anys quaranta. L’any 2001 fou nomenat fill predilecte de Cervera.