Austriacista, fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona del mariscal Vendôme. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada, per a la qual escriví uns quintets humorístics en català i féu una dissertació sobre com Dalmau de Creixell guanyà la batalla de Las Navas de Tolosa. Oposat ja des del 1701 a Felip V (fou empresonat a Saragossa quan anava amb Pere de Ribes en una ambaixada de protesta a Madrid pel nomenament de lloctinent), el 1703 aquest l’inhabilità per als càrrecs públics, el 1703. Col·laborà des del primer moment amb el primer Carles III, que li donà el comtat de Ferran el 1706 (li annexà, el 1719, la grandesa d’Espanya). Intervingué en diverses operacions militars fins el 1708 (arribà al grau de coronel) i actuà, des d’aleshores, com a diplomàtic; el 1713 anà com a ambaixador català a Holanda. Es relacionà amb Pau Ignasi de Dalmases i amb Francesc de Berardo, i pel setembre del 1714 gestionà encara, amb Jordi I d’Anglaterra, el Cas dels Catalans. El 1715 es traslladà a Viena. L’emperador li encomanà la delegació de Nàpols, on morí al cap de poc.