i Gabriel Ferraté i Pascual | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gabriel Ferraté i Pascual

enginyeria eng, indústria indúst i agricultura agr
Enginyer industrial i perit agrícola.
Reus, Baix Camp, 3 de març de 1932

Catedràtic d’automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director (1969-72). Rector de la Universitat Politècnica (1972-76), fou nomenat després director general d’universitats i investigació i més tard director general de política científica. En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins el 1994. El 1995 fou elegit per la Generalitat primer rector de la Universitat Oberta de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2005, i en el qual fou substituït per Imma Tubella. Professionalment s’ha especialitzat en el camp de l’automàtica i de la informàtica, on ha desenvolupat sistemes de regulació del trànsit. President de la Caixa de Tarragona i vicepresident de la Fundació Catalana per a la Recerca, és membre de diferents organismes internacionals (com la IFAC), director de l’Institut de Cibernètica i entre 1980-89 fou vicepresident de la CIRIT. És membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Disposa d’una de les col·leccions de poesia catalana més importants. El 1996 cedí els més de 6 000 volums a la biblioteca que porta el seu nom de la Universitat Politècnica. També té una important col·lecció que inclou obres d’història i cròniques de Catalunya. El 2005 li fou atorgat el Premi Nacional de Telecomunicacions.

Llegir més...