Era germà de Vicent Ferrer. Estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia. Fou professor de dret a València (1376), assessor de justícia criminal i, el 1389, representà la ciutat de València a les corts de Montsó. Casat el 1382 amb Jaumeta Despont, en tingué dos fills i cinc filles. Sembla que mare i filles moriren de la pesta del 1394, cosa que el va moure a entrar a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior (1400). En aquesta època entrà en contacte amb Benet XIII a través del seu germà Vicent, i actuà com a legat i ambaixador papal davant el rei de França i altres magnats. El 1402 fou nomenat definidor de l’orde cartoixà i visitador de la província de Catalunya, on decretà moltes millores. Aquell mateix any esdevingué prior general de l’orde (1402-08). Fou legat de Benet XIII al concili de Pisa (1408); la seva gestió fou un gran fracàs, fins al punt que perillà la seva vida. Renuncià allí a la direcció de l’orde, escindit aleshores en dues obediències (a la de Roma pertanyien Alemanya i Itàlia, dirigits per Esteve Maconi, i a la d’Avinyó, França, Castella i Catalunya-Aragó, dirigits per Bonifaci). Fou elegit prior general únic Joan de Griffenberg, que se sotmeté a Alexandre V. Benet XIII obligà aleshores Bonifaci a acceptar de nou la direcció de l’orde, i aquest escollí la cartoixa de Valldecrist (prop de Sogorb) com a residència, on celebrà capítols generals de l’orde fins el 1416. Fou compromissari per València al compromís de Casp (1412). El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent. Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de miracles, reposen a la Cova Santa (Alt Palància). Escriví diverses obres, la majoria de les quals inèdites, de tipus jurídic, de tema cartoixà, traduccions al català de la Bíblia, obres piadoses i d’espiritualitat i altres referents al Cisma d’Occident.