Melcior de Ferrer i de Manresa

(Peralada, Alt Empordà, 1821 — la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1884)

Compositor.

Estudià al col·legi de jesuïtes de Niça i feu dret a Bolonya. Fou deixeble de Josep Barba. Compongué nombroses obres vocals religioses, entre les quals es destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans. Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. El papa Lleó XIII li concedí (1881) la baronia de Ferrer.