Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra. Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran (Menorca, 1906-15), on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova (1912-23). També exercí a Artà (1915-25), on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant (1916) i Tresor dels Avis (1922), les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics. Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista de Mallorca i el 1930 fundà la impremta Politècnica, que edità material didàctic. Hi seguí publicant material folklòric (1917-30) i col·laborant als diaris El Día, La Veu de Mallorca (que dirigí en 1930-31) i Cort.
El 1914 inicià la col·lecció “Folklore Balear”, en la qual aparegueren els seus reculls Rondaies de Menorca (1914) i Cançonetes menorquines (1922). Publicà també Aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore (1924), manual terminològic de les mesures populars, Etnologia de Menorca (1927) i Curso completo de corografía e historia de las Baleares (1928). El 1964 publicà el llibret Folklore balear, i a partir del 1959 promogué la Fundació Tresor dels Avis, amb vista a formar un arxiu folklòric i bibliogràfic de les Balears, de la qual edità un Bolletí Informatiu, que tingué diversos títols. Fou col·laborador de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i de l’Arxiu de Tradicions Populars de Catalunya. Feu una intensa tasca filològica en defensa de les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és autor d’unes Nocions d’ortografia mallorquina (1927), i col·laborà en el Diccionari general de la llengua catalana i en el Diccionari català-valencià-balear. Compongué un Himne a la Unió de Migjorn Gran, una marxa fúnebre i una missa per a quatre veus, entre altres obres.