Els anys de batxillerat (1926-34) s’inicià en la pintura de la mà de Narcís Puget. Estudià magisteri a Barcelona, estudis que hagué d’interrompre per malaltia i per la Guerra Civil. El 1939 es traslladà a Menorca. Acabada la guerra, conclogué la carrera de magisteri, i el 1946 els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Del 1962 al 1982 exercí com a catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, activitat que compaginà amb la pintura.
Evolucionà des d’un postimpressionisme nabí a un tipus particular de pintura metafísica que es basa en la representació dels volums geomètrics i les tonalitats blanques de l’arquitectura popular eivissenca.
Rebé, entre altres, el premi de paisatge Josep Masriera de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi (1952), el premi Mallorca de la Diputació Provincial de Balears (1964), la medalla d’or del 23è Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma (1964), el premi Importante del Diario de Ibiza, i l’encomienda de l’Orden de Isabel la Católica (1999). Feu també fotografies, de les quals hom n’organitzà una exposició després de la seva mort.