Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador. Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i un prohom de la burgesia catalana de l’època. Viatjà per Anglaterra i per França, d’on importà innovacions tecnològiques. Des del senat fou un aferrissat defensor del proteccionisme, d’acord amb els interessos fabrils catalans. Es preocupà també per millorar l’eficàcia dels sistemes de treball, i exposà una doctrina per a contrarestar les crisis econòmiques basada en la noció d’equilibri. Per a la història econòmica, tenen interès les seves Conferencias sobre el arte de hilar y tejer en general y especialmente sobre el hilar y tejer el algodón... (1875) i les Consideraciones sobre la crisis económica europea (1879), i també els seus escrits per a resseguir la història aranzelària. Fou pare de Lluís Ferrer-Vidal i Soler i de Josep Antoni Ferrer-Vidal i Soler, primer marquès de Ferrer-Vidal.
Josep Ferrer i Vidal
© Fototeca.cat
Fabricant de teixits i economista.