Ve a coincidir amb el municipi d'Alins (Pallars Sobirà). En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1.800 m de desnivell, del port de Baiau (2.879 m alt.) al poble d’Alins (990 m). Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor, sense ni una cubeta glacial. La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les glaceres (el fons de les quals és ocupat per cercles glacials): rius de Baiau i d’Escorbes, a la vall central, vall d’Areste, barranc de l’estany Fons, coma d’Estats, barranc de Sotllo i coma de Baborte, a les valls de la dreta, i barranc d’Aixeus a l’esquerra de la vall principal. Tanca el conjunt una línia de carenes: al nord-est aïllen la vall de la conca occitana de l’Arieja, amb altituds compreses entre els 2.650 m i els 3.143 (pica d'Estats), només essent-hi practicable al port de Boet (2.520 m), i a llevant, de la conca de la Valira (la divisòria culmina a 2.946 m al pic alt de coma Pedrosa i davalla fins a 2.328 m al port de Cabrús, on neix un dels brancs del riu de Tor); a migdia, les valls pallareses de Romadriu i de Burg resten separades per una carena, que perd altitud del pic de Salòria (2.789 m) al Farro (1.653 m), llindar de la clotada de Tírvia, on hi ha l’aiguabarreig de la Noguera de Vallferrera i la Ribera de Cardós. Ambdues havien corregut separades (al nord-oest i a ponent de la primera) per una línia no dentada que va del pic de Sotllo (3.073 m) fins a la Cabana (1.335 m), a l’angle sud-oest, passant per la serra de Costuix, que es manté de 2.300 a 2.344 m. Entre la vall principal i la de Tor s’interposa el massís del Monteixo (2.905 m). La vigoria de tot aquest muntanyam és deguda al granit i als esquists paleozoics, amb afloraments resistents d’erosions quarsítiques (nord-est i llevant). Tant l’un com els altres poden alternar amb calcàries devonianes d’extensió reduïda.
La vall Ferrera
© Fototeca.cat