De família blanenca, de ben jove marxà de Vidreres a Nàpols, on entrà al servei del rei Ferran I (bastard d’Alfons IV el Magnànim). Entre el 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèl·liques derivades de la guerra contra Joan II (1462-72) i, també, per raó de despeses d’empreses diplomàtiques i de representació. Fou missatger entre, Alexandria i Nàpols, de les cartes escrites entre Ferran I i un seu fill Alfons, que signava com a rei de Xipre, arran del conflicte obert pel domini sobre aquesta illa.
Perdudes les aspiracions napolitanes davant els venecians, Jaume Ferrer passà al servei de Fadrique Enríquez y de Velasco, nou vescomte de Cabrera i de Bas, alhora que continuà al servei de la reina Joana de Sicília, viatjant entre Blanes, on havia contret matrimoni, havia fixat la seva residència i participava de l’activitat civil de la vila, i Nàpols, on feia de joier i d’altres ocupacions, al servei de la dita reina.
A partir del 1490, ja al servei exclusiu del vescomte de Cabrera i de Bas, el qual era també almirall de Castella, fou reclamat pels Reis Catòlics i els seus consellers i secretaris, a fi de determinar la línia de separació de sobiranies entre Castella i Portugal, situades pel papa Alexandre VI a 370 llegües cap a l’oest de les illes de Cap Verd, mitjançant l’acord de Tordesillas (1495), i també aconsellà Cristòfor Colom sobre on podria trobar les riqueses que esperaven de trobar més enllà de l’oceà Atlàntic.
Fou nomenat clavari (1500), lloctinent del procurador general (1509) i recaptador general (1518) dels vescomtats de Cabrera i de Bas, tot residint a Blanes, on també exercí de jurat de la Universitat de la vila, on redactà el seu testament hològraf (1526) i on residí fins a la seva mort.
Sense descendència directa, declarà hereu universal el seu criat Rafael Antoni Col, qui el 1545 edità un llibre (dedicat a Hipòlita Roís de Liori i Requesens, comtessa de Palamós) titulat Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes. El llibre, conservat a la Biblioteca de Catalunya, escrit en català, italià, espanyol i llatí, conté tres parts ben diferenciades: 1.“Conclusions i autoritats sumptes de las comèdias del preclaríssim poeta divinal y gran theòlech Dant florentí, comentades per diversos excel·lents doctors”; 2. “Meditació o contemplatió sobre lo santíssim loch de Calvari, feta per mossèn Jaume Ferrer, la qual trobí en lo mit de les sues obras, en las quals estan il·luminats los misteris de la passió de nostre suprem Déu creador y redemptor”; i 3. “Letras reals molt notables, fetas a mossèn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar, les quals, XVII anys ha, trobí ensemps ab lo predit sumari de què tinch los matexos originals”.
La primera part conté un assaig sobre les coses necessàries a l’ésser humà per aconseguir la glòria del cel: conèixer Déu, conèixer-se a si mateix i tenir una bona mort. S’hi descriuen i expliquen totes aquestes tres coses i s’inclouen fragments de la Commedia de Dant, dels Proverbios del marquès de Santillana, de la Bíblia, d’Aristòtil i d’altres autoritats del món clàssic grecoromà i medieval. La descripció de les meravelles del món creades per Déu (cels, estels, elements, ànimes, éssers, climes i objectes) es deté, també, en la de les característiques, anècdotes i virtuts de set pedres precioses (carboncle o robí, maragda, diamant, balaix, topaci, safir i turquesa). La segona part és una reflexió sobre els detalls de la passió i mort de Jesucrist a Jerusalem, on va ser en Ferrer en algun dels seus viatges per la Mediterrània. La tercera part té dotze textos (cartes, dictamen, patent, regla de càlcul) adreçats a en Ferrer o escrits per ell mateix a causa de les seves relacions amb els Reis Catòlics de Castella, Cristòfor Colom, el cardenal Mendoça, la reina de Nàpols, el príncep hereu de Nàpols i el vescomte de Cabrera i de Bas.
En Jaume Ferrer de Blanes és un representant de l’home europeu i català del Renaixement, posseïdor de coneixements enciclopèdics diversos (cosmografia, poesia, teologia, filosofia, pedres precioses, saviesa popular, comptabilitat, mercats, govern dels prínceps, antropologia i psicologia). Les Sentèncias cathòlicas foren editades en facsímil el 1922 i han estat objecte d’estudi i edició crítica durant l’any 2012 a la Universitat de Girona, sota la direcció del doctor en Pep Valsalobre.
L’escultura d’en Ferrer forma part del monument a Colom, del port de Barcelona, a causa de la seva contribució científica al descobriment d’Amèrica.