El 1788 era metge a Camarasa (Noguera). Fou membre de la societat Comunicació Literària, de Barcelona; hi llegí una Apología de l’idioma català, escrita després del 1766, en la qual fa una apassionada defensa del català i del seu ús i la qual inspirà directament la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot (1815). És autor d’un notable romanç decasíl·lab, el Soliloqui de Caifàs, de to preromàntic, i de dues composicions monosil·làbiques, obres que també foren incloses en l’antologia de texts de la Gramàtica de Ballot. Participà, amb sis composicions poètiques, perdudes, en les festes de la beatificació de Simón de Rojas celebrades a Barcelona el 1766.