Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents. En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn. Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres (1 027 m alt.), mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m. La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts i fins alguns volcans (de la Fontpobra, de Can Tià) i, a llevant, amb la serra de Rocacorba pel llindar excavat per la capçalera del riu Tort, afluent dret del Ser, que, al seu torn, s’ha format la capçalera a la serra de Finestres. Malgrat que supera de 40 a 100 m tots els relleus circumdants, la serra de Finestres, tofuda de roures, que coronen una base d’alzines, no és cap fita neta en el paisatge.
Santa Maria de Finestres, a Sant Aniol de Finestres
© Fototeca.cat