Investigà a fons en els arxius vaticans i catalans, i especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona, i aprofundí sobretot els temes relacionats amb la història de la cultura i de la política internacional catalanes. Fou professor a Münster, i després, durant molts anys, a Friburg. Les seves obres principals són Acta Concilii Constantiensis (1896-1928), Aus den Tagen Bonifaz VIII (1902), Papstum und Untergang des Templerordens (1907) i, sobretot, les notabilíssimes Acta Aragonensia (1908-22). Fou president de la Görresgesellschaft, i per la seva iniciativa aquesta societat començà a publicar, el 1928, les “Spanische Forschungen”, que han donat àmplia cabuda a col·laboracions d’erudits catalans en llengua pròpia. Des de l’any 1924 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.