Treballà com a professor a Tübingen, i el 1876 succeí Baeyer a la Universitat d’Estrasburg. És conegut per les investigacions en el camp de la química orgànica: descobrí la reacció del pinacol i de la pinacolona, estudià els àcids no saturats sintetitzant les lactones i el toluè, introduí la síntesi dels hidrocarburs (reacció de Wurtz-Fittig) i establí l’estructura de la piperina i la del naftalè. Escriví una obra sobre química inorgànica i publicà diferents edicions de la química orgànica de Wöhler.