Vida
Nebot de Mateu Fletxa, el Vell. Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo. El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana. Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana. El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes. Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà de l’emperadriu Maria. A partir del 1568 ocupà un important càrrec musical a la cort imperial austríaca. El 1579 l’emperador Rodolf II, successor de Maximilià, el nomenà abat de Tihany, a Hongria, en reconeixement als seus serveis. El 1581 consta per darrera vegada entre els membres de la capella musical imperial. Entre el 1570 i el 1599 feu diversos viatges a Espanya per reclutar cantors. El 1599 Felip III de Castella li concedí el càrrec d’abat del monestir de Sant Pere de la Portella, on es retirà el 1601.
Cultivà el gènere de l’ensalada i el madrigal, a més de la música religiosa, i fou un dels pocs compositors ibèrics que cultivaren el madrigal, tot demostrant un gran domini dels recursos contrapuntístics. Algunes de les seves obres més destacades foren editades durant la seva estada a la cort austríaca. El volum Il primo libro de madrigali (Venècia, 1568) conté divuit madrigals a tres, quatre i cinc veus, un d’ells en castellà, i un diàleg a vuit veus. L’edició dedicada a Joan de Borja de Las ensaladas de Flecha, maestro de capilla que fue de las serenissimas infantas de Castilla (Praga, 1581) consta fonamentalment d’ensalades compostes pel seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, dues de Pere A. Vila, una de Xacón i una altra de Bartomeu Càrceres, a més de dues ensalades i un madrigal propis (La feria i Las cañas, a quatre veus, i Ben convene Madona, a cinc veus). La primera col·lecció es conserva completa, mentre que a l’únic exemplar de la segona li manquen un parell de veus de les sis de què constava originalment. Una antologia d’obres litúrgiques, Divinarum completarum psalmi, lectio brevis et Salve regina, cum aliquibus motetis (Praga, 1581), s’ha conservat també incompleta i únicament se’n coneixen dos quaderns, els corresponents a les veus de soprano del primer cor i tenor del segon. Dues obres notables seves, conservades en forma manuscrita, són Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus. És autor de Libro de música de punto, perdut, i el 1593 publicà a Praga un llibre poètic a la mort de la reina de França Elisabet d’Àustria.
Obra
Madrigals
Ben conven me, madonna, 5 v. (publ. 1581); Il primo libro de madrigali (1568), que conté: 1 madrigal en castellà (Ay de mí, qu’en tierra agena, 5 v.), 1 diàleg a 8 v. (Amor ond’e) i 17 madrigals en italià (Di dí in dí vo cangiando, 3 v.; Alza doglioso canto, 4 v.; S’una sincera fe, 4 v; Si breve è’l tempo, 4 v.; Crin d’oro crespo, 4 v.; Sacr’a Cibele, 4 v.; Vago augelletto, 4 v.; Ite, caldi sospiri, 4 v.; O qual corona, 4 v.; Lauro gentil, 5 v.; Voi ch’ascoltate, 5 v.; Chi pensa quanto il bel, 4 v.; Chiare, fresche et dolci acque, 5 v.; Sento l’aura soave, 5 v.; Dal soperbo furor, 5 v.; Animo invitto, 5 v.; Deh porgi mano, 7 v.)
Diversos
2 ensaladas a 4 v. (La Feria; Las Cañas, reducció a 4 v. de l’ensalada a 5 v. del mateix nom de Mateu Fletxa, el Vell); Divinarum completarum psalmi, lectio brevis et Salve regina, cum aliquibus motetis (inac., publ. 1581); Harmonia a 5, 5 instr. c.; 1 Miserere, 4 v.
Bibliografia
- Gómez, M.C.: F. Matheo Flecha: Il Primo libro de Madrigali, Sociedad Española de Musicología, Madrid 1985
- Gómez, M.C.: F. Matheo Flecha (~1530-1604): La feria y Las cañas, ensaladas, Sociedad Española de Musicología, Madrid 1987
- Lambea, M.: Mateo Flecha, el Joven (1530-1604). Il Primo libro de Madrigali, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1988