Fou el difusor màxim de l’estil flamenc a Europa a través dels seus sepulcres a Dinamarca i a Alemanya. Característica seva és la utilització de la figura humana com a suport arquitectònic. Es destaca el tabernacle de l’església de Sant Lleonard de Zoutleeuw (1552), la casa de la ciutat d’Anvers (1561-67) i les parets del cor de la catedral de Doornik (1573).