Joaquim Folch i Girona

(Barcelona, 2 de juny de 1892 — Barcelona, 19 de febrer de 1984)

Geòleg i enginyer.

Net de Manuel Girona, impulsà notablement la mineria i la metal·lúrgia del plom a Catalunya. Incorporat a Indústries Titán, fou el principal artífex del gran creixement de l’empresa, que fins el 2020 fou propietat dels seus descendents. També fou gerent de la societat Mines del Priorat (1918-29). Cooperador actiu de la Institució Catalana d’Història Natural, es dedicà intensament a la mineralogia, i com a resultat de les seves excursions científiques arribà a reunir una de les col·leccions privades de minerals més importants del món (prop de 15.000 peces), que diposità al Museu de Geologia de Barcelona amb el nom de Col·lecció Folch. Amb uns altres membres del Centre Excursionista de Catalunya impulsà el centre d’esports d’hivern de la Molina. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1966) i de les societats mineralògiques de la Gran Bretanya i dels Estats Units. És autor de monografies sobre minerals: L’anatasa a Catalunya (1912), Suposta troballa de la smithsonita i la hidrocincita a Catalunya (1912), Les sals potàssiques de Súria (1914), L’hal·loïsita a Santa Creu d’Olorda, Los minerales de uranio en España, etc.