i Josep Maria Folch i Torres | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Folch i Torres
© Fototeca.cat
teatre teat i literatura lit
Novel·lista, narrador i autor teatral.
Barcelona, 29 de febrer de 1880 — Barcelona, 15 de desembre de 1950

La seva extensíssima producció, dedicada sobretot a infants i a adolescents, obtingué una extraordinària popularitat. Autodidacte, començà escrivint a “La Renaixença”, i després, entre d’altres, a “El Poble Català”, “Joventut” i “D’Ací i d’Allà”. Dirigí la revista “L’Atlàntida” i el setmanari “La Tralla”, des d’on llançà campanyes nacionalistes, que el forçaren a exiliar-se a França (1905-08). Fou secretari de la Unió Catalanista i de l’Orfeó Català. Publicà novel·les d’estil naturalista i de caire psicològic: Lària (1904), primer premi del concurs de novel·les de “L’Avenç”, Aigua avall (1907), Joan Endal (1909), Sobirania, Una vida, ànima de camí i Vers la llum (1916). Des del 1909 dirigí i informà el setmanari En Patufet, que tanta repercussió tingué en aquella època i on publicà, fins el 1938, Pàgines viscudes. Des d'Aventures extraordinàries d’en Massagran (1910), escriví dues o tres novel·les anyals per a la “Biblioteca Patufet”, col·lecció d’aventures amb temes d’època, del país, exòtics, urbans o rurals. N'hi ha d’humorístiques (En Bolavà detectiu, 1911), d’inspirades en Verne (El gegant dels aires, 1911), de l’Oest americà (Per les terres roges, 1912), de sentimentals (En Larió i la Carmina o el cavaller del Nas Roent, 1918; L’infant de la diligència, 1923; La vida o els fets d’en Justí Tant-se-val, 1929; Les memòries de Maria Vilamarí, 1937), etc. Creà, dedicada als joves, la Biblioteca Gentil, de novel·la rosa. El 1901 havia estrenat una obra romàntica (Trista aubada), però destacà en el teatre infantil, lligat a l’element meravellós (Els pastorets, 1916; La xinel·la preciosa, 1917; La Ventafocs, 1920, que passà de les mil representacions; El secret de la capsa d’or, 1926; etc.). La seva literatura ha estat discutida; hom ha dit que escrivia massa pròdigament i que adoptava un to que s’acostava a la sensibleria. Però guanyà per a la lectura en català un públic nombrosíssim. Fundà el moviment dels Pomells de Joventut de Catalunya (1920-23). Després de la Guerra Civil Espanyola, a conseqüència de la prohibició del català hagué d’escriure en castellà. El seu fou un dels enterraments més multitudinaris de la Catalunya del segle XX malgrat que, sense prohibir-la, el règim franquista tendí a marginar la seva obra.

Col·laboració: 
TRo
Data de revisió: 
2014-11-03
Llegir més...