Amb un gran domini del llenguatge i amb l’ús amesurat de les possibilitats expressives de la parla rural, compongué narracions on un món de misteri i de superstició troba una expressió culta, a la manera d’un Poe rural gallec. L’humor, l’expressivitat i la captació matisada de tipus i d’ambients en fan un dels escriptors gallecs actuals més llegits. La seva obra narrativa és recollida en els llibres A lus do candil (1953) i Terra Brava (1955), Contos da neboa (1973) i Historias que ninguén cré (1981). També ha conreat el teatre ( Pauto do demo , 1958).