Titulat el 1917. Fou autor del desaparegut circ Olímpia de Barcelona (1919-23) i de la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia. Juntament amb Ramon Reventós i amb l’assessoria artística de Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc, a Barcelona. Fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala: el Casal de Sant Jordi, al carrer de Casp de Barcelona (1928-32), d’un Noucentisme preracionalista, on destinà a oficines els pisos inferiors i a residència els superiors, i la casa del Llorà, a Collsacabra (1935), molt influïda per Adolf Loos. Es feu càrrec de la urbanització de s’Agaró el 1935. Ja a la postguerra, feu diverses restauracions d’esglésies i construí la nova façana del monestir de Montserrat, on també traçà el tron, italianitzant, de la Mare de Déu (1947).
Exercí un mestratge considerable a partir de les seves conferències Les condicions essencials de l’estructura de l’habitació, pronunciades el 1931 a la seu del GATCPAC. Home d’una gran cultura i típicament noucentista, publicà, entre altres obres, una de les primeres aportacions sòlides a l’estudi de Gaudí (1928) —en col·laboració amb J.F. Ràfols— i Urbanismo para todos (1959). Deixà inacabat un llibre antològic dels principals texts urbanístics mundials.