Cal citar-ne com a precedents la revista “La Veu de l’Àngel de la Guarda” (1909) i la “Biblioteca Foment de Pietat Catalana” (1913), ambdues a càrrec del fundador. Tingué un gran paper en la difusió popular d’obres de catequesi, apologètica, hagiografia, litúrgia, mística, ascètica, història eclesiàstica, etc. Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles. Amb el jesuïta Ignasi Casanovas, que fou consiliari del Foment, fundà la Biblioteca Balmes (1923), i el 1926 nasqué l'Editorial Balmes per emparar legalment les activitats del Foment de Pietat Catalana, atès que la Dictadura de Primo de Rivera privà el desenvolupament de l’entitat i el 1929 aconseguí que la Sagrada Congregació del Concili obligués a la supressió de l’adjectiu Catalana i a fer edicions en castellà. El Foment de Pietat Catalana s’especialitzà en la preparació de missals i de devocionaris, creà l'Obra del Sant Evangeli i emprengué una versió, inacabada, de la Bíblia. Patrocinà també revistes, com “Analecta Sacra Tarraconensia” i “El Bon Pastor”, i acollí l’Apostolat de Missions i Exercicis de Catalunya. Cap al 1941 reprengué una part de les activitats, englobat dins la Balmesiana.