Situació i presentació
Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada.
El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa (527 m) i de Fals (480 m), a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge. La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen les aigües a la riera de Fonollosa. Gairebé la meitat del territori és ocupada pels boscos de pins, tot i que també hi ha alzines i alguns roures.
El municipi comprèn, a més del poble de Fonollosa, cap administratiu, els pobles de Camps i Fals, el Raval de les Oliveres, els ravals del Paisà i Pocafarina, el nucli de Canet de Fals i nombroses masies esparses entre les quals mereixen un esment particular algunes com Jaumandreu, Montconill, fills de la qual foren Joan i Lluís Muncunill i Parellada, el Molí de la Boixeda (convertida en restaurant), la Torre o el Grauet (de Fals), el Soler, Clarena i Caselles (de Camps) i la Vall (de Fonollosa).
Travessa el terme una carretera local de Sant Joan de Vilatorrada a Aguilar de Segarra.
La població i l’economia
Durant el segle XVIII la població (fonollosencs) va passar de 269 h el 1718 a 359 h el 1787. El 1860 s’assoliren els 1 140 h, però tot al llarg de la segona meitat del segle XIX la població anà decreixent. Hi hagué un nou període de creixement entre el 1900 i el 1930; tanmateix, a partir del 1940, el municipi va anar perdent habitants. El 1986 la població era de 641 h, i la dècada següent es produí un augment significatiu: 685 h el 1991 i 816 h el 1996. Al 2005 arribà a 1.208 h.
Els conreus més representatius del municipi són el blat, l’ordi i el farratge, si bé encara resten uns pocs centenars d’hectàrees dedicades a la vinya, algun oliverar i uns quants ametllers. L’extensió del regadiu és insignificant. La ramaderia ha tingut un fort impuls, especialment la de règim estabulat, gràcies a la difusió de les granges de bestiar porcí i boví i d’aviram.
L’agricultura i la cria de bestiar són l’activitat principal de la població, tot i que part de la població del municipi treballa en la indústria i els serveis de localitats veïnes, com Sant Joan de Vilatorrada o Manresa.
El poble de Fonollosa
El nucli de Fonollosa (525 m; 279 h el 2006), on hi ha l’església parroquial, és situat al peu de la carretera de Calaf a Manresa.
El lloc de Fonollosa —amb el nom d’origen evidentment botànic— és documentat des de la primeria del segle XI. Fonollosa fou senyoria de la casa comtal, i després ducal, de Cardona, com també ho foren Camps i Fals.
La vida cultural del poble és a càrrec de l’Associació Cultural Recreativa de Fonollosa. Hi ha, també, diverses instal·lacions esportives. Fonollosa celebra la festa major el diumenge després del 18 d’agost, festivitat de Santa Elena, que és la patrona del poble. També és tradició que el segon diumenge després de Pasqua s’organitzi un aplec de caramellaires conjuntament amb les colles d’Aguilar de Segarra, Rajadell i Castellfollit del Boix.
Altres indrets del terme
El poble de Fals i Camps són els nuclis més destacats del terme.
Santa Maria del Grau, Fals
© C.I.C-Moià
No gens lluny del Raval de les Oliveres, en direcció a ponent, hi ha el santuari del Grau que presideix des d’un graó natural l’ampla esplanada de Fals. Un altre centre d’interès historicoartístic del municipi és el temple romànic de Santa Maria de Caselles (dit també de la Pabordia), consagrat el 1235 per sant Bernat Calbó. Durant tres segles i mig fou seu d’una petita comunitat de canonges regulars, filial de Santa Maria de l’Estany i fundada el 1221 pels senyors útils del castell de Fals. Se’n conserva l’estructura, però s’utilitza com a graner.
Hom pot esmentar altres esglésies del terme municipal, algunes de les quals en ruïnes, com per exemple les de Sant Mamet de Bacardit de Llumà, Sant Magí de Bacardit de les Olles, Sant Esteve de Camps, Sant Andreu de Comallonga, Santa Justa i Santa Rufina.