Residí a París fins el 1914. Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí; primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch. Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya (1919) el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu. Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita, d’Amadeu Vives, etc. Col·laborà en els preliminars de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i en l’erecció del Poble Espanyol de Montjuïc. A la darreria del 1936 se n'anà a l’Amèrica Llatina amb la companyia de Josefina Díaz Artigas. Un any més tard féu els decorats per al film Bohemios, de Francisco Elías. A Mèxic, es casà amb l’aristòcrata Diane de Subervielle; decorà, entre altres establiments de luxe, el restaurant Ambassadeurs. Adquirí un gran prestigi i es dedicà a la decoració cinematogràfica a través de la seva pròpia empresa, Escenografía de Manuel Fontanals. Fou membre destacat del Sindicat de Treballadors de la Producció Cinematogràfica. Fou també membre de l’Associació de Periodistes Cinematogràfics de Mèxic i de l’Acadèmia Mexicana de Ciències i Arts Cinematogràfiques, que cofundà el 1946. La seva obra en el cinema és extensa; comprèn 247 escenografies, decorats i vestuaris, on, des de l’etapa del seu debut, cal esmentar María (1938), de Chano Urueta, i, ja en la darrera etapa, La ley del gavilán (1966), del català Jaume Salvador. Col·laborà amb els millors intèrprets de la pantalla mexicana (Dolores del Río, María Félix, Mario Moreno, Cantinflas) i amb els millors directors mexicans (Emilio, el indio Fernández, Roberto Gavaldón, Jaume Salvador, Carlos Velo, José Díaz Morales, Ramón Pereda, Ramón Peón).