Llicenciat en ciències naturals a Barcelona (1943), amplià estudis a les universitats de Lieja (1946-47) i Neuchâtel (1954). Efectuà els primers treballs sobre la vall de Tena, la Ribera de Biescas, la morfotectònica de les serres de Bellmunt, de Milany i de Puigsacalm, la presència cambriana a la vall de Ribes i la clotada d’erosió de Sant Vicenç de Castellet (1945-48). Es doctorà el 1952 amb una tesi sobre el Pirineu axial català. Feu després un remarcable livret-guide sobre el Sistema Mediterrani Català per al Congrés d’Investigació sobre el Quaternari.
El 1957 inicià la dedicació a les Serralades Bètiques, que li donà un gran prestigi entre els tectonicistes i els estratígrafs europeus. Fou catedràtic de la Universitat de Granada (1954), on, juntament amb Solé i Sabarís, impulsà l’escola geològica de Granada, especialment orientada vers la tectònica i la geologia aplicada. Entre els seus estudis sobre la Sierra Nevada i el Sistema Bètic en general es destaca l’obra, feta en col·laboració, del mapa tectònic de la península Ibèrica i les Balears a escala 1:1.000.000 (Madrid 1972-74). Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona i corresponent de la de Madrid.