Situació i presentació
Al N confronta, per la riera de Centenys, amb el municipi d’Esponellà i, a ponent, per la riera i l’estany d’Espolla amb Porqueres. A migdia afronta amb Cornellà del Terri i, a llevant, per sota del puig de Santa Caterina, amb Vilademuls, municipi amb el qual limita també al NE, sota el puig de Sant Roc, ja dintre Vilademuls. Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies. El terme comprèn els pobles de Fontcoberta, cap de municipi, i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès, Figueroles i la urbanització de Melianta. Pel que fa a les comunicacions, travessen el terme les carreteres locals que uneixen Banyoles amb Esponellà i Banyoles amb Vilademuls (pels sectors occidental i oriental respectivament). Ambdues estan connectades per la carretera que passa per Fontcoberta i Melianta.
La població i l’economia
La població de Fontcoberta (fontcobertins), tradicionalment disseminada, era segons el cens de vers 1380 de 38 focs, dels quals 22 i mig eren eclesiàstics i els restants del rei. A Vilavenut el cens d’aquest any assenyala 20 focs, 19 dels quals eren eclesiàstics i 1 d’aloer. El 1553 a Fontcoberta hi havia 51 focs. El 1718 s’assolí la xifra de 274 h, que a la fi del segle esdevingueren 468 h. Aquest creixement perdurà encara fins el 1860, amb 689 h, dels quals 93 famílies habitaven a Fontcoberta, 47 al poble de Vilavenut i 6 al veïnat d’Espasens. El 1900 el cens disminueix a 563 h i el 1930 augmenta fins a 646 h, per tornar a davallar fins a 590 h el 1960 i 509 h el 1970. A partir d’aquesta data i gràcies a la creació de la urbanització de Melianta, la població experimentà un clar creixement (628 h el 1981, 923 h el 1991 i 1.178 h el 2001). L’any 2005 hi havia 1.137 h.
Els principals conreus són el blat, l’ordi, l’alfals, el farratge i el gira-sol. La ramaderia es basa en la cria de bestiar porcí i d’aviram, al marge de diverses explotacions bovines i ovines. L’activitat industrial es localitza al polígon industrial de Melianta, on destaquen les empreses del ram metal·lúrgic i del motor.
El poble de Fontcoberta
El poble de Fontcoberta (207 m i 78 h el 2006) és situat a la dreta de la riera de la Farga, a l’interfluvi amb la riera de Garrumbert. L’actual església parroquial de Sant Feliu, construïda sobre una d’anterior consagrada pel bisbe Guiu l’any 917, data del final del segle XII. Té un esvelt campanar i una façana decorada amb carreus d’arcs llombards, amb reformes renaixentistes i barroques. Fou bastida en unes terres que el clergue Eldefred posseïa en la vila rural de Fontcoberta i que havia heretat dels seus pares. Aquesta vila i altres dels voltants foren assignades a Sant Feliu, constituïda en parròquia i dotada dels trenta passos legals per a cementiri i sagrera. Del 957 data el segon document que ens parla de l’església i vila rural de Fontcoberta, que la relaciona amb el monestir de Banyoles, al qual romandrà unida per molt de temps. Als segles XI i XII algunes butlles pontifícies confirmen aquesta possessió a Banyoles. Hi ha també documentació variada sobre altres llocs i barris relacionats amb el territori de Fontcoberta, i que relaten la possessió de terres i honors per part de diversos senyors i propietaris del lloc. Prop del nucli s’aixeca la torre medieval de Can Pujol, de planta quadrangular.
En la història d’aquestes contrades apareix sovint un llinatge Fontcoberta, però no sembla establert que tingui origen en el poble. El 1698 va esdevenir un lloc reial. Cal esmentar l’existència del Museu de la Història de Fontcoberta.
Les celebracions més destacades són la representació del Pessebre Vivent, per Nadal, i la festa major de Sant Feliu, documentada al segle XIV, que s’escau el primer diumenge d’agost.
Altres indrets del terme
El poble de Vilavenut (95 h el 2005) és situat a la part septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de la Farga. L’església de Sant Sadurní, romànica d’origen, ha estat molt modificada; el seu absis és quasi tapat del tot per construccions adossades. A la porta conserva ferramenta i forrellat antic. El lloc formà part inicialment del comtat de Besalú. El 1698 era del comte de Peralada i formava part de la batllia d’Ollers.
Vilavenut celebra la festa major de la Santa Espina el divendres abans de la segona Pasqua i un destacat Pessebre Vivent per Nadal. Prop del poble hi ha les restes de la capella de Sant Bartomeu de Torres, que fa les funcions de pallissa del mas homònim i que havia estat un petit priorat de monjos benedictins. És una capella romànica d’una sola nau i absis semicircular.
Al poble d’Espasens, situat al sector oriental del terme, hi ha l’església de Santa Maria o Santa Caterina. És documentada ja al segle XI, quan els esposos Ramon Arnal i Eliardis la van donar a la seu de Girona, junt amb el cementiri i quinze passes de sagrera, a condició que estigués servida pel rector de Sant Martí d’Ollers, sota l’obligació de donar cada any a la seu un parell de ferradures amb els seus claus. Restaurada el 1986, conserva els murs i l’absis semicircular del segle XII. Aquell mateix any es recuperà la celebració d’un tradicional aplec en honor de la santa, després de no fer-se des del 1927. Aquest aplec té lloc el primer diumenge de novembre. Prop de l’ermita hom suposa que se situava l’antic castell dels cavallers.
El veïnat de la Farrés (o Safarrés) és al NW del poble; conserva notables edificis dels segles XIII i XIV. Prop de la Farrés hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Font, petita capella romànica, esmentada ja el 1292, on es venera una imatge d’alabastre del segle XIV. La reina Maria de Castella aprovà la confraria de la Mare de Déu de la Font i l’aplec que s’hi celebrava el tercer diumenge de març des de mitjan segle XV, que encara perdura. Als terrenys contigus a l’estany d’Espolla hi ha el jaciment prehistòric a l’aire lliure de Roca Foradada. Descobert el 1982, no fou començat a excavar de manera sistemàtica fins el 2014. En les cinc campanyes subsegüents (fins el 2018), destaca com un dels tallers d’indústries lítiques més importants de Catalunya, d’una antiguitat situada entre els 80.000 i els 40.000 anys. Associat a l’home de Neandertal, a més de l’abundant instrumental lític, hom hi descobrí (2018) un còdol utilitzat per a la talla. És considerat un assentament temporal de poblacions que normalment ocupaven zones més elevades.