Formà part de la redacció de La Tribuna, fou corresponsal a França del Diario Gráfico durant la Primera Guerra Mundial i, en tornar, ingressà a La Publicidad i col·laborà a L’Esquella de la Torratxa. Després fou director d’El Heraldo de Madrid (1927). S’exilià el 1939 a l’Argentina, on s’establí a Buenos Aires i treballà a diversos diaris, sobretot a El Sol i a Crítica; també col·laborà a la revista Catalunya, publicada pels catalans de Buenos Aires. Fou bibliotecari al Ministeri de Salut Pública. És autor de diverses obres teatrals, entre les quals L’auca de la cupletista (1920), Les dones del music-hall (1920) —totes dues escrites conjuntament amb Lluís Capdevila—, La dona verge (1926), El cavaller immoral (1928) i altres de tipus musical.
Bibliografia
- Solà i Dachs, Ll. (1978): “Manuel Fontdevila”, dins L’humor català. Vol. 1: Un segle d’humor català. Barcelona, Bruguera, p. 246-248.