Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca. Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà (1864) amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor. L’èxit de Les joies de la Roser (1866), al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català. El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F. Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa. Actuà encara uns quants mesos al Teatre Novetats.
Com a autor deixà poemes, un bon nombre de comèdies, entre les quals cal esmentar Un tarit-tarot (1883), Vuits i nous (1884) i La raó del pont de Lleida (1885), i monòlegs, com 505 (1880), L’últim graó (1885) i La gran diada (1888), etc. Santiago Rusiñol escriví expressament per a ell el monòleg L’home de l’orgue (1890) i Frederic Soler li dedicà la lloa en un acte La mort d’en Fontova (1891).
Fou pare de l’actriu Caterina Fontova i Planes (Barcelona 1866 – Buenos Aires 1924), del compositor Conrad Fontova i Planes i del violinista i professor de música Lleó Fontova i Planes.