Situació i presentació
El municipi de Foradada té una extensió de 28,55 km2 i limita a l’W i al N amb el terme d’Alòs de Balaguer, al N i E amb Artesa de Segre, també a l’E amb l’enclavament de Montclar, del municipi d’Agramunt (Urgell), al S amb Preixens i amb Montgai, i a l’W amb Cubells. Foradada s’estén des de tramuntana, per la riba esquerra del Segre (divisòria amb Artesa de Segre), fins a la Ribera de Sió, a migdia. La part septentrional és accidentada per la serra del Munt (596 m), amb la font del Munt, on hi ha els pobles de Montsonís i de Rubió i el santuari de Salgar, prop de les grutes de Salgar; entre aquestes i el Cap (410 m) s’escola, per l’estret de Salgar, el barranc de Salt. A la part meridional del terme es troben els relleus més suaus de la serra de Montclar (partides de la Serra de Comes i de Fontpudia, amb altituds per sobre dels 470 m). Una part del terme és regada per la Sèquia Gran del canal d’Urgell.
El terme comprèn els pobles de Foradada, cap del municipi, Marcovau, Montsonís i Rubió, que comprèn els nuclis de Rubió de Baix, de Dalt i del Mig. També hi ha la caseria de Valldeixils, el castell de Malagastre i el santuari de Salgar. Travessa el municipi la carretera C-26 entre Balaguer i Artesa de Segre, de la qual surten diversos ramals que porten als pobles del terme.
La població i l’economia
El fogatjament de vers el 1380 assigna a Foradada 29 focs, i el del 1553, 34 (més 5 a Marcovau i 5 a Rubió). El segle XVIII es caracteritzà per un creixement moderat; es passà de 168 h el 1718 (58 h a Foradada, 19 h a Marcovau, 46 h a Montsonís i 45 h a Rubió) a 196 h el 1787 (67 h, 17 h, 67 h i 45 h respectivament). A partir de la meitat del segle XIX el creixement demogràfic fou notable. Així, el 1860 hom comptabilitzà el màxim de població amb 1.942 h, però, a finals del segle XIX s’inicià una minva demogràfica que encara es reflectia en els censos posteriors, ja al segle XX. El 1887 hi havien 804 h, 801 h el 1900, 650 h el 1936, 428 h el 1950, 210 h el 1970, 162 h el 1981 i 156 h el 1991. L’any 1999 hi hagué una certa recuperació demogràfica, amb 191 h, la qual es confirmà el 2005 (213 h).
La base econòmica del terme són les activitats agràries, tot i que cal esmentar l’increment sofert en l’ocupació del sector dels serveis en la dècada del 1990. Destaca l’extensió dedicada a pastures permanents, que supera a les terres conreades, les quals són majoritàriament de secà. Els principals conreus són els cereals (ordi, blat, blat de moro i civada), el farratge, la vinya, els ametllers i les oliveres. La ramaderia se centra sobretot en la cria d’aviram i de bestiar porcí. Quant a allotjaments, hom disposa de residències casa de pagès.
El poble de Foradada
El poble de Foradada (455 m, 80 h el 2005) és format per carrers de traçat irregular i forts pendents. S’hi aixeca l’església parroquial de Sant Josep, del 1783, amb ornaments neoclàssics i de tres naus. Fins a la fi del segle XIX no s’acabà d’enderrocar l’església vella, que era situada davant la nova, a la plaça on hi havia hagut el castell. Al seu lloc s’aixecaren les escoles amb habitatges per als mestres. Aquesta església vella era dedicada a sant Pere i es conserva una imatge del patró al frontis de l’església nova.
El castell de Foradada, del qual solament queda un antic portal i restes de murs, és esmentat el 1053, quan Arnau Mir dotà la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. El 1067, quan el dit capitost cristià donà a Sant Pere d’Àger diversos castells amb els seus termes, s’esmentà també el de Foradada, que deia haver pres als sarraïns; en el document es mencionava, també, l’església de Sant Pere de Foradada, la qual, des del 1162, depenia de la parròquia de Santa Maria de Montsonís. El lloc de Foradada, dit així perquè és sota una roca foradada, formà part després del marquesat de Camarasa.
La festa major del poble se celebra el tercer diumenge de juliol. També es va en romeria a l’ermita de Sant Urbà el cap de setmana proper al dia del sant, pel maig; després de la missa es reparteix coca beneïda per alleugerir el mal de cap durant tot l’any.
Altres indrets del terme
Montsonís i Santa Maria de Salgar
Al NE de Foradada hi ha el poble de Montsonís (386 m, 71 h el 2005), al vessant de llevant de la serra de Montsonís (596 m), a l’entrada del congost de Salgar i dominant la vall d’Artesa. A la part alta del poble es troba el castell de Montsonís, edifici dels segles XV o XVI, que ha estat reformat. La població conserva restes de fortificacions dels segles XIII i XIV, pertanyents a l’antic castell romànic. Hi ha també, al cim del pujol, l’antiga església parroquial romànica de Sant Urbà de Montsonís, que ha estat remodelada. Prop seu es dreça l’església nova de Santa Maria de Montsonís, amb portal adovellat (en la clau del qual hi ha un escut nobiliari amb diverses armes datat el 1787) i espadanya barroca. Altres edificis tenen finestrals ogivals. El lloc és residència estival dels barons de l’Albi. Des del 1993 el castell és obert al públic. Hom celebra la festa major el tercer diumenge d’agost; és una festa ambientada en els temps medievals, durant la qual es fa un mercat amb parades de productes artesans.
A la fi del segle XI el castell de Montsonís pertanyia als vescomtes d’Àger (la parròquia de Montsonís fou de la col·legiata d’Àger), hereus d’Arnau Mir de Tost. El 1179, Marquesa, filla d’un tal Ferrer i muller de Gombau de Ribelles, posseïa els llocs de Montsonís i Foradada. El 1512 era senyor d’ambdós llocs Francesc de Ponts, que sembla que també era anomenat de Montsonís. El 1589 era senyor de Montsonís Francesc de Gilabert.
A tramuntana de Montsonís, en un bell paratge engorjat sobre el Segre, hi ha el santuari de Santa Maria de Salgar que fou antic convent carmelità. El 1192 és documentada l’església; el 1263 s’hi havia bastit un petit Hospital de Sant Jordi i el 1404 Ponç de Ribelles, vist l’abandó del lloc i d’acord amb l’església d’Àger (d’on depenia la parròquia de Montsonís), donà el lloc als carmelitans, que hi bastiren un convent i ampliaren l’església romànica. El 1530 edificaren el claustre, renaixentista, i el 1608 bastiren altres construccions sota la balma. Aleshores ja feia dues centúries que s’hi venerava una imatge de la Mare de Déu esculpida en marbre blanc. Els carmelitans tenien cura de les parròquies de Foradada i Montsonís. En foren exclaustrats el 1835, i el lloc, venut, bé que continuà com a santuari. En la guerra civil de 1936-39 els edificis foren malmesos, però posteriorment el culte fou restaurat i el 1972 l’església fou arranjada. Prop de l’indret de Salgar es troba l’anomenada cova del Bandoler. El Dilluns de Pasqua s’hi fa un aplec, i hi va gent d’Artesa de Segre, Cubells i rodalies.
Marcovau, Rubió i el castell de Malagastre
El poble de Marcovau (4 h el 2005) és situat al SE del poble de Foradada, a l’altra banda de la carretera C-26. Destaca un gran casal, fortificat, del segle XVII i l’església parroquial de Sant Salvador, que conserva l’absis romànic, bé que la resta fou modificada posteriorment. L’església depengué antigament de l’oficialat agerenc de Montclar. El castell de Marcovau fou adquirit per Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, del comte Ermengol I d’Urgell. El 1129 pertanyia als vescomtes d’Àger i el 1193 a Guerau Alemany. En endavant la seva història restà vinculada a la dels llocs de Foradada i Montsonís. La festa major del poble de Marcovau se celebra per Sant Salvador (6 d’agost).
El poble de Rubió (dit també els Rubions o Rubió d’Agramunt), és fraccionat en tres nuclis al NW del cap de municipi, entre la serra del Munt i el Segre. Tot i tractar-se de nuclis físicament individualitzats, localment són considerats com un sol poble. Rubió de Dalt (36 h el 2005) i Rubió del Mig (17 h el 2005), on hi ha l’església parroquial de Sant Miquel, són al vessant meridional del Cap (contrafort oriental de la serra de Boada) i Rubió de Sòls o de Baix, també anomenat Cel de Rubió, és 2 km al N, vora el riu. És important la casa pairal dita el Castell. La festa major de Rubió se celebra per la Mare de Déu d’Agost.
El castell de Rubió, que domina Rubió de Baix (5 h el 2005), és documentat el 1018. Sembla que la repoblació de l’indret començà vers el 1034, quan hom ja havia foragitat del tot els sarraïns d’aquells indrets, amb la col·laboració d’Arnau Mir de Tost, per Ermengol I d’Urgell sota la tutela de Ramon Borrell I de Barcelona. Els vescomtes d’Àger hi exerciren una sobirania (documentada en el testament de Ponç Guerau de Cabrera del 1204), però la castlania del castell de Rubió pertanyé al llinatge que en prengué el nom. El 1230 era castlà del lloc Arnau de Rubió.
Els Rubió, juntament amb els Montsonís, intervingueren en la revolta nobiliària contra la corona. Posteriorment, la senyoria de Rubió pertanyé als Acard de Mur (segle XIV), als Albi i posteriorment als Cartellà. Les ruïnes del castell de Rubió són emplaçades en un penyal estratègic que domina el Segre i la seva vall. Se’n destaca, encinglerada dalt l’espadat, una torre quadrada construïda amb aparell petit, hi ha també restes d’altres dependències i les ruïnes de la capella romànica del castell, que era dedicada a sant Eudald.
Sembla que l’emplaçament de l’antic castell de Malagastre, que el comte Ramon Borrell I de Barcelona infeudà a Ermengol I d’Urgell el 1017, és el lloc que es coneix com la Torrota (a llevant de Foradada) i que Pascual Madoz, vers la meitat del segle XIX, ja descriví com a lloc on, per la resta de construccions, devia haver-hi hagut un antic poble. Hi ha les restes de l’església romànica de Sant Feliu de Malagastre o d’Espadella, amb una torre quadrada, escapçada, que s’aixeca sobre l’absidiola de migdia.
També explicava Madoz que a l’indret, dalt la muntanya, es trobava la que havia estat parròquia de Sant Urbà, aleshores inservible. El castell de Malagastre fou cedit, el 1053, per Arnau Mir de Tost, al priorat de Sant Miquel de Montmagastre, juntament amb altres castells.