El terme, molt reduït, pla i argilenc, té sòls d’horta molt fèrtils i és regat per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i diverses assarbs que el travessen. El 94% del terrer conreat és dedicat a l’horta, i el 5% als cítrics. De les 367 ha regades, 15 ha són amb aigua elevada per sínies o rodes hidràuliques d’arrel islàmica. Els principals productes són les carxofes, que han desplaçat el cànem tradicional, i també blat, blat de moro, patates, cotó, alfals i hortalisses. Porcs, aviram i ruscs complementen l’economia agrària. L’activitat industrial es concentra en un establiment de conserves vegetals. El 43% de la població activa es dedica a l’agricultura. El poble (1 506 h agl [2006]; 6 m alt.) fou reconstruït després del terratrèmol del 1829. L’església de Santa Maria esdevingué parròquia independent de la de Guardamar el 1693. El lloc depenia de la senyoria d’Algorfa. El terme comprèn també el nucli de la séquia de Los Palacios.
Vista parcial de Formentera de Segura
© Fototeca.cat