El terme és drenat per l’Aude (límit amb el terme de Ral), que forma en aquest indret el pantà de Puigbalador, i pels rius de Lladura (emissari dels estanys de Camporrells) i de Galba (límit amb els termes de Font-rabiosa o de Puigbalador). Una gran part del terme és boscada (les Pinetoses, a la vall de Galba; bac de les Planes, a la de Lladura). A la part més baixa del terme hi ha una gran zona de pastures comunals, a més d’extensos prats de dall, destinats al bestiar boví, principal activitat econòmica del municipi (hi ha una cooperativa lletera), juntament amb l’explotació del bosc (serradores). Els conreus ocupen una extensió molt limitada, de planes al·luvials i de la part baixa dels vessants. Una altra font tradicional d’economia és la cria de bestiar; resten encara 280 caps de boví i una trentena d’oví. Modernament, les instal·lacions de l’estació d’esports d’hivern al bac de les Planes, al lloc de la Calmesella, ha aturat en part el seu progressiu despoblament. El poble (288 h agl [1982], formiguerencs; 1 480 m alt) és a la vora del riu de Lladorre, a un extrem de la plana al·luvial de l’Aude. És el centre comercial del Capcir (fires i un petit mercat, subordinat al de Prada). Al costat de l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, hi havia hagut el castell de Formiguera, on el 1324 morí el rei Sanç de Mallorca. Com tot el Capcir, poc després del 878 passà del comtat de Rasès al de Cerdanya. El 873 assistiren a la consagració de l’església els comtes Guifre I de Barcelona, Miró de Conflent i de Rosselló, Oliba II i Acfred I de Carcassona, tots els quals tenien drets al seu territori. El terme inclou, a més, el barri de les Cases d’Amunt, el poble i el santuari de Vilanova de Formiguera i el despoblat de Galba.