Comprèn un sector de costa molt petit al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx, al límit amb el terme de Sóller. La zona forestal ocupa 296 ha de matollar, 250 d’alzinar i 72 de pinedes. Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres (320 ha) i als garrofers, i també a cereals, ametllers i altres fruiters. La ramaderia (bestiar cabrum i porcí) i petites indústries derivades de l’agricultura complementen l’economia. La vila (432 h agl [1981]; 160 m alt.) és en una vall oberta al SW, 3 km al NE de Sóller, i té un aspecte pintoresc. Antiga alqueria islàmica, correspongué en el Repartiment a Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, que la donà a poblar. L’actual església de Santa Maria fou acabada el 1639, i depengué de la parròquia de Sóller fins el 1913, que fou erigida en parròquia independent. Dins el terme hi ha les possessions de Bàlitx, Binibassí, Moncaira i Monnàber i la torre de na Seca.