Signava les seves obres com a Fornells-Pla . Format a París (1945) i Florència (1947), anà també, becat, als EUA el 1969. Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre. Exposà per primera vegada individualment el 1949, i el 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra. Pintà nombrosos murals per a Montserrat (1958-59) i també vitralls (1962), gènere, aquest últim, en què assolí un gran prestigi internacional, i entre els quals destaquen els vitralls emplomats per al Col·legi de Metges de Barcelona (1968), per a la capella dels dominics a Nova York (1969) i per a una residència particular a Houston (1969), i els vitralls murals de les piscines Picornell (1970) i del pavelló de gel del F.C.Barcelona (1971). Els anys vuitanta realitzà una innovadora experiència consistent en la síntesi de l’escultura, el mòbil i el vitrall, amb obres a Badalona (1981), Manresa (1982) i Girona (1984). El 1990 publicà les seves memòries i el 1993, amb la seva esposa Conxa Sisquella, també pintora, creà a La Garriga una fundació dedicada a la difusió de l’art contemporani.
Pintura , oli sobre tela de Francesc Fornells i Pla
© Fototeca.cat
Pintor, gravador, muralista i vitraller.