El terreny, pla i al·luvial, és travessat per nombroses séquies, en part derivades de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles, que reguen tots els conreus, que ocupen la totalitat del terme. Tradicionalment, l’arròs ha estat el conreu intensiu, però ha anat essent substituït gradualment pels tarongers. Té una escassa ramaderia d’ovins i no hi ha cap mena d’activitat industrial. Cresqué considerablement fins el 1950, i després s’estabilitzà. L’activitat agrícola es complementa actualment amb el treball a la construcció i els serveis, exercits sobretot a la veïna Sueca.
El poble (994 h agl [2006], fortalegers; 7 m alt.) és a la vora del riu. L’església parroquial (Sant Antoni Abat) havia depès de la de Riola fins el 1621. Antiga alqueria islàmica, formà part, amb Polinyà, Riola i Corbera, de l'Honor de Corbera. El 1276 hom hi establí una capella i un hospital dels hospitalers antonians, que el 1741 passà a cura de la parròquia. El terme comprèn, a més, l’enclavament dit l’Enclavat (Matada) i els despoblats de Sinyén i el Llíber.