Fou arquitecte diocesà (1919), director de construccions escolars (des del 1921), professor de l’Escola d’Arts i Oficis (1925-30), delegat de belles arts a les Balears (1931) i arquitecte municipal de Palma des del 1933. Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs. Relacionat amb els arquitectes i els intel·lectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals: convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme (clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—, església des Molinar); a les seves darreres obres depurà el seu tradicionalisme d’elements decoratius accessoris i creà una arquitectura sòbria i racional: Grup Escolar Jaume I (~1935), a Palma, en col·laboració amb Karl Hack. Com a urbanista, sobresurten, entre alguns projectes més ambiciosos no duts a terme, la disposició del glacis de Santa Caterina (1930), de la plaça de ses Columnes i del monument a Joan Alcover. En l’aspecte polític, havia estat president de Nostra Parla (1916) i del Centre Regionalista de Mallorca (1917-19) i un dels principals redactors de la segona època de “La Veu de Mallorca”. Pel desembre del 1919 ingressà al partit liberal, i el 1923 fou nomenat batlle de Palma. El 1931 recollí en el llibre Pel ressorgiment polític de Mallorca els principals articles i parlaments de la seva època regionalista.